Diaris de viatges,  Europa,  Itàlia,  Milà

A Milà per sorpresa.

El passat agost vam anar a Milà. Realment, no va ser un viatge corrent, ja que va estar la primera vegada que vàrem utilitzar la plataforma Drumwit. Què és això? Doncs Drumwit és una pàgina web que t’organitza un viatge a un destí sorpresa d’un dels de la seva llista (t’agafen el vol i l’hotel) i t’ho comuniquen dos dies abans de volar (en aquest cas ens ho van dir el dia de l’aniversari de la Coral, mentre fèiem Kayak amb uns amics a Platja d’Aro).

A nosaltres ens va tocar Milà, que la veritat és que no era una de les nostres prioritats: “Carinyo, que ens ha tocat Milà” i jo pensava que era conya, ja que havíem fet broma dies abans dient que seria dels que menys gràcia ens faria. Tot i així, ens ho vam prendre amb optimisme ja que junts, tots els viatges són especials.

Vam arribar a l’aeroport de Milà al matí i ens vam dirigir cap a l’hotel. Ens va tocar un Hotel Hilton, preciós, gran, bastant luxós i tot i que no estava en ple centre, hi estava prou a prop i ben comunicat.

img_1055
Hilton Garden Inn Milan North.

Un cop instal·lats vam fer la primera visita al centre milanès. Vam agafar el metro i ens vàrem dirigir a la plaça del Duomo. Allà vam fer una petita cua a un edifici pròxim on venien les entrades i, tot seguit, vam pujar a aquella preciosa catedral. En un inici vam visitar-la per dalt (unes grans vistes) i després vam baixar per veure-la per dins. Cal dir que aquí vam ser poc vius ja que al voler baixar, ens vam posar en una cua que era per baixar amb ascensor (no ho sabíem) i per baixar a peu, que era el que ens permetia la nostra entrada no hi havia gens de cua. Quan per fi vam aconseguir baixar, van fer-li posar una bata blava bastant lletja al a Coral ja que no podia entrar tant lleugera de roba a dins l’església (si, el caxondeo sobre la bata va ser notable). En canvi jo, al ser home (com passa sovint a les esglésies) vaig poder entrar sense tapar-me. Després de la visita, vam anar a dinar ja que se’ns havia fet tard. Morts de ganes de menjar pizza (sobretot jo), vam acabar a una pizzeria pròxima al Duomo. Vàrem menjar prou bé, ja que sembla que a Itàlia tothom fa pizzes bones. Després de dinar tocava fer el primer gelat italià del viatge. La Coral, decidida a criticar aquells fans del gelat de pistatxo – deia que no devia estar bo de cap manera – va decidir provar-lo. No només li va encantar sinó que es va passar la resta del viatge demanant-lo a tot arreu.

40598983_10216930335632197_8893325382367838208_n
40752674_10216930334432167_254792208916414464_n
40749453_10216930333472143_1346500748698976256_n
db857d89-1b5a-434b-803f-696cde3b40da
img_0963
40660315_10216930340712324_4474186067829850112_n
img_1003
img_1016
40650235_10216930340872328_38127275090116608_n
img_1027

A la tarda, vàrem descansar una estoneta (per evitar les hores de sol més fortes) i vam anar a passejar al barri de Navigli. Aquí vam veure marxar el sol i també vam poder aprofitar per sopar al a vora del riu. El menjar va ser acceptable tot i que el més especial va ser el lloc i l’ambient. Com no podia ser d’una altre manera, al acabar vàrem acabar de passejar tot fent un gelat italià deliciós (de pistatxo evidentment la Coral).

img_1086
img_1104
40784011_10216930355712699_1953695187460947968_n
img_1128

El segon dia el vam passar a Verona. Ens va agradar tant que hem decidit fer-ne un post especial, així que deixarem els detalls per a una altre publicació.

Per l’últim dia a Milà, ens vam llevar ben d’hora. Al sortir de l’hotel vam veure una petita cafeteria local i vam entrar-hi amb la idea de poder esmorzar. El fet de considerar tant important trobar ràpid un lloc on esmorzar és a causa de la mala llet de la Coral si no esmorza i es pren un cafè (amb els anys he après que l’he de treure de casa alimentada i plena de cafè per les seves venes). Després d’esperar 15 minuts sense que ens atenguéssim vam sortir renegant a buscar un lloc on ens volguessin fer cas. Imagineu-vos la simpatia amb la que una Coral desalimentada va acomiadar-se de les senyores del local. Per fi en vam trobar una cafeteria oberta i la veritat es que vam esmorzar prou bé… Bé, fins al moment on vam patir un petit infart al veure el compte: 15 € per tant sols dos cafès i dos croissants petitons!! Ens va semblar un escàndol. Vam pagar, quin remei, i vam anar direcció a San Siro (per petició meva). San Siro és el camp de futbol dels dos equips de Milà , l’AC Milà i l’Inter de Milà. Quan juga el primer, el camp es diu San Siro i quan hi juga l’Inter es diu Giuseppe Meazza. Aquesta situació la va aprofitar (i ho segueix fent) la Coral per dir que vam visitar dos estadis de futbol en un sol viatge. En fi… la veritat és que va ser genial veure aquest impressionant camp. Vam aprofitar per fer una visita al museu i seguidament vam fer el tour a l’estadi, veient el terreny de joc, els vestuaris, etc. Amb el meu objectiu assolit, vam tornar de nou al centre de la ciutat a veure les galeries Victor Emmanuele i a fer una volta pel centre. Per acomiadar-nos de la ciutat vam anar a un restaurant a menjar pizza. En  un rampell inesperat que encara lamento, vaig decidir demanar pasta enlloc de pizza. Greu error, tenint en compte que la pizza que va demanar la Coral era amb diferència la més bona que vam provar a la ciutat. Últim geladet acompanyat d’un passeig i ja va ser hora de recollir els equipatges per anar a l’aeroport a agafar l’avió que ens portés de nou fins a casa.

img_1369
img_1381
img_1394
img_1395
40684927_10216930393033632_6132002062075953152_n
img_1407
img_1423
img_1043
87551d34-0c95-4571-a12c-169247809695
40628605_10216930395273688_131675150310440960_n
LA MILLOR PIZZA DEL VIATGE! Restaurant Mozarella e Basilico. Molt recomanable.
img_1429
img_1426
Com no, la bola de sota de pistatxo.

Ens va agradar molt el temps que vam invertir a Milà, va ser el just i necessari per gaudir de la ciutat sense que se’ns fes llarg. És una ciutat molt glamourosa i elegant però no té una quantitat d’atractius turístics gaire elevat. Dubto que hi tornem expressament, però val la pena passar-hi si hi ets a prop.

Com a conclusió de viatjar amb Drumwit, podem dir que ens va agradar molt l’experiència i que tot i que la ciutat que ens toqués no fos la que més il·lusió ens feia, ens ho vam passar genial i ens va encantar, en gran part gràcies a poder veure la preciosa Verona. El servei va ser molt atent en tot moment i súper amable. Molt provablement repetim l’experiment en un futur i tornem a provar de fer un viatge sorpresa, quan no tinguem molt clar on volem anar d’escapada. A més, si ja has viatjat amb ells abans, et descarten sense cost el lloc que t’hagi tocat, de manera que no puguis repetir (i et segueix quedant un destí per descartar de manera gratuita).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre protección de datos Ver más

  • Responsable Coral Majuelo Recoder .
  • Finalidad Moderar los comentarios. Responder las consultas.
  • Legitimación Tu consentimiento.
  • Destinatarios Siteground.
  • Derechos Acceder, rectificar y suprimir los datos.