Diaris de viatges,  Europa,  Malta

L’encís de Malta.

Tornant enrere, també volem deixar constància d’un dels viatges que més hem gaudit de tots. A l’agost del 2016 em tocava a mi (la Coral) triar destí. Ho tenia claríssim, me n’havien parlat meravelles, així que quan en Pere em va dir que on podíem anar, la resposta va ser alta i clara: “aquest any ens anem a Malta!”. En primer lloc, cal dir que el viatge va ser un d’aquells casos en els quals, només començar sembla tot desastrós, però que va acabar essent memorable, en el millor dels sentits.

Tant sols arribar, al recollir el cotxe de lloguer ens van cobrar un suplement per arribar passades les 22:30 h, cortesia d’un retard del vol. Després d’aquest petit disgust inicial, per fi vam poder agafar el cotxe, el qual tenia el volant a l’esquerra. La veritat és que dir que em va costar adaptar-me a aquell Peugeot 208 seria ser amable… se’m va calar repetides vegades i crec que no vaig arribar a sortir del pàrquing, havent-li de demanar a en Pere que conduís ell. La ruta fins a l’apartament no va ser gaire més plàcida: les primeres rotondes conduint per l’esquerra van ser un xou. Quan per fi vam aparcar a prop de l’apartament, ens va costar molt trobar exactament on estava ja que el Google maps no funcionava bé i allà tots els carrers semblen iguals. Per sort, el propietari va ser molt amable i ens va esperar fins tard. Ens vam allotjar a l’apartament Holiday Home 62 Antik Tal Gvernatur, a la ciutat de Birgu o la Vittoriosa. Era tardíssim i ens moríem de gana, així que abans d’instal·lar-nos vam intentar trobar algun lloc on poguéssim menjar alguna cosa. Els horaris dels àpats a l’illa són europeus, és a dir, que es menja bastant abans del que estem acostumats a casa. Conclusió: no vam trobar cap lloc que ens oferissin res per sopar i aquella nit tot el que vam ingerir van ser dos còctels i uns quants cacauets que ens van posar d’acompanyament. Un cop de nou a l’apartament, quan estàvem instal·lant-nos, ens va sorprendre un escarabat GEGANT passejant per l’habitació. Ara em sap greu per en Pere, pobret, que em va haver d’aguantar dient que jo no podia dormir allà. Per sort, em coneix com ningú i em va tranquil·litzar (i va fer fora l’escarabat) per a que poguéssim dormir per fi.

El primer que vam fer pel matí va ser anar a comprar menjar per la nostra estada i visitar Birgu a peu. Després de dinar vam anar a la platja de Għajn Tuffieħa, que havíem vist recomanada a molts blogs.

Per la nit vam sopar a l’apartament i vam anar a prendre un còctel a un bar que a en Pere li va encantar, perquè la carta explicava com era cada còctel i el seu origen d’una manera molt original. Es tracta d’una cocteleria clàssica (no hi trobareu mojitos, piñas coladas ni copes gaire dolces, avisem) anomenada Cork’s Bar (Triq Birkirkara, San Ġiljan).

L’endemà va ser un dia genial, on ja començàvem a veure clar que, tot i que vam començar amb mal peu, l’illa de Malta és  encisadora. Ens vam llevar ben d’hora per anar a St. Peter’s Pool, una piscina natural esculpida a la roca on hi acudeixen gran quantitat de banyistes per fer snorkel i per saltar des dels seus penya-segats. Aquí vam tenir molta sort, ja que al haver sortit tant aviat de Birgu, vam ser els primers en arribar i la vam veure buida. Cal dir que és visita obligada si aneu a aquesta illa i que és un lloc de somni. A continuació, vam anar al poble de pescadors de Marsaxlokk, conegut per les seves barquetes de colors i el seu mercat de peix dels diumenges. A la tarda vam visitar Mdina, una de les ciutats en la qual es va gravar Joc de Trons, concretament per servir com a escenari de “Desembarcament del rei”. Després vam anar al Café del Mar (Triq it-Trunciera, St Paul’s Bay), un lloc espectacular per a veure la posta de sol. Si hi aneu a partir de les 18:00 h podreu entrar-hi de forma gratuïta i utilitzar les hamaques i banyar-vos tranquil·lament. Nosaltres ho vam fer així i vam veure com es posava el sol.

El dia següent vam visitar la petita illa de Comino, ja que una altra visita imprescindible si viatgeu a Malta és el Blue Lagoon. Per anar-hi cal agafar un ferry des de Cirkewwa, al nord-est de l’illa. El preu és molt econòmic i hi ha ferries a cada hora, així que no tindreu problemes per anar-hi. Realment val la pena la visita, l’aigua és de les més transparents que he vist i la sorra blanca evoca totalment un lloc de postal. Això sí, prepareu-vos per allaus de turistes, sobretot si hi aneu en temporada alta. Una cosa que ens va desagradar va ser veure tanta brutícia: fent un tomb caminant per els caminets de l’illa, vam veure un munt de deixalles tant a les platges com a les zones de “trànsit”. Aquí la gent hauria de ser una mica més conscient… de què serveix tenir una platgeta preciosa si els seus voltants fan fàstic? El pitjor és que la culpa segur que és dels turistes, però vaja, caldria posar-hi remei. Ja de nou a l’illa de Malta, vam anar a veure la posta de sol des dels Dingli Cliffs (espectacular).

El nostre penúltim dia el vam dedicar a visitat l’illa de Gozo, a la qual vam anar-hi amb ferry, d’aquells on pots carregar el cotxe i tot. Al matí vam veure la famosíssima Azure Window (a les fotos la veureu sencera, ja que vam anar-hi l’estiu anterior al moment en que va ser engolida pel mar, al març del 2017). Després vam dinar a un restaurant que recomanem, ja que el menjar era bo, a bon preu i les vistes, just davant del mar, immillorables (Il Kartel Restaurant, Marsalforn, Gozo). La següent parada va ser Victòria o Rabat, la capital de l’illa. Aquesta ciutat és també una de les més encantadores de les que vam visitar. Cada racó té encant i caminar pels carrers de la ciutadella és obligatori. Des d’ella es pot veure gairebé tota l’illa, val molt la pena pujar tantes escales! Ja de nou a Malta, vam repetir l’experiència del vespre anterior: vam tornar a anar a Dingli per veure com es ponia el sol.

Tristament, el nostre últim dia de les vacances va arribar. Després de recollir i passejar per últim cop pels carrers de Birgu, vam anar a la Valleta, on vam fer de turista visitant tot el centre. El dinar de l’últim dia volíem que fos molt econòmic, ja que ens havíem gastat més del que teníem en ment els dies anteriors. Fent una cerca per internet vam trobar Piadina Caffe, un lloc de menjar ràpid “healthy” on vam dinar unes piadines boníssimes, tot per menys de 10 euros els dos (beguda inclosa). Poc després ja vam fer camí cap a l’aeroport i vam tornar a Barcelona.

Vam tornar enamorats de Malta i de la seva gent, que en general ens va semblar molt amable. Ens va encisar la decadència encantadora que tenen les ciutats del país (sobretot de la Valleta i Birgu, on ens sentíem com a casa) i, realment, ens vam quedar amb ganes de més (el que no trobarem a faltar és la seva conducció de bojos, tot i que al final en Pere es va acostumar a tenir el volant a l’altre cantó). Així doncs no descartem repetir aquest destí i potser, qui sap, allotjar-nos a Gozo, aquesta vegada.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre protección de datos Ver más

  • Responsable Coral Majuelo Recoder.
  • Finalidad  Moderar los comentarios. Responder las consultas.
  • Legitimación Tu consentimiento.
  • Destinatarios  Siteground.
  • Derechos Acceder, rectificar y suprimir los datos.