Ruta per les afores de Nova York: pobles del Hudson.

Estats Units és un país tant gran que sempre tens la sensació de que t’envolta tot un món per descobrir. Això junt amb les meves ganes boges de conduir per les carreteres americanes va ser el que ens va portar a llogar un cotxe i fer una ruta d’un parell de dies pels voltants de NY.

El primer dels dies el vàrem dedicar a fer una visita molt més clàssica i descobrir Washington, la capital d’USA. Des de Nova York amb cotxe hi ha unes 3 hores i mitja per tant és un destí molt viable per descobrir. Després de la visita a la capital vàrem dormir a prop de la ruta que teníem en ment per l’endemà, que era visitar els poblets que envolten el riu Hudson.

🛏On dormir:

Vam fer nit a un motel de carretera situat a la localitat de Newburgh (a una mitja horeta de NYC) que es deia Super 8 by Wyndham Newburgh. No era preciós però ens va resultar molt funcional, ja que tenia tot de comoditats per a una estança llarga: planxa i taula de planxar, microones, cafetera, nevera petita… Coses que evidentment nosaltres no faríem servir, però que està be que siguin allà per si de cas. El llit era King size i dels més còmodes que recordem al moment de viatjar. A més, tot era net i el personal molt agradable.

El preu va ser de 70$ la nit amb esmorzar inclòs.

Just davant del motel hi havia una cafeteria on servien menjar 24h. Això ens va anar genial ja que veníem sense sopar i al ser tant tard pensàvem que ja no aconseguiríem menjar res. Allà vàrem menjar la que per mi va ser la millor hamburguesa del viatge a USA (no sé si per la gana que teníem però va ser realment una delícia). El local era el típic dinner de pel·lícula americana amb un personal ràpid i agradable. De fet l’establiment pertany a una coneguda cadena americana anomenada Denny’s.

Un cop sopats vam anar al motel on vam dormir com els àngels! Quin llit més còmode allunyats del soroll de Nova York.

L’endemà ens vam llevar prou d’hora, vam prendre uns gofres amb mantega de cacauet al motel i vam començar la nostre ruta per pobles propers al riu Hudson.

🔸Beacon

El nostre primer destí: encantador molt proper al nostre allotjament. Poble de pel·lícula americà, net cuidat i amb un carrer principal plegat de botigues mones. Beacon és petitonet, així que deseguida el vam veure. Vam fer i desfer el camí principal dues vagades, parant a les botiguetes i passant també pels carrerons petits fins que ens semblava que ja no duien enlloc.

 Se’ns va passar volant l’estona allà però volíem seguir la ruta. Per continuar teníem dues opcions, la primera era seguir per l’autopista ben asfaltada. La segona era continuar per la ruta número 9 que era una carretera ara secundaria menys transitada. Com que ens ho volíem prendre amb calma vàrem escollir aquesta segona opció i va ser tot un encert. La ruta ens va encantar, vam descobrir pobles preciosos que vàrem anar creuant, barris residencials de pel·lícula i cal dir que conduir per aquesta carretera va ser tot un gust. En un punt concret de la ruta vam travessar un poble preciós que ens va encisar: Rhinebeck. Tot i les ganes boges de parar-hi, la Coral va insistir en anar al següent poble que segons ella havia de ser més bonic encara.

🔸Hudson

Al arribar al següent poble el vàrem creuar enmig del meu riure fent broma, ja que aquest poble feia pinta de no ser tan especial. Vam seguir la ruta fins arribar al nostre destí, la localitat de Hudson, on en principi hi anàvem per veure un antic far encara en actiu anomenat Esopus Meadows Lighthouse (que vam trobar més tard). Primer però vam decidir passejar pel poble de Hudson. La veritat és que tot i que hi havia molt poc ambient, el poble era bonic i molt autèntic, tot pler de cartells clavats als jardins de les cases preparant-se per la campanya electoral. Ens va cridar molt l’atenció el format per pagar l’estacionament ja que cada dos cotxes hi havia un parquímetre. En aquest hi posaves les monedes al costat on hi hagués el teu cotxe i un rellotge que hi havia pujava de temps. Quan ja havies arribat al temps desitjat, allò començava a restar temps sense la necessitat de tiquet ni cap altre comprovant. Un cop pagat el parquímetre, vam comprar alguna beguda i vam tornar al cotxe a acabar d’anar fins al far.

Quan dins del cotxe vam posar el GPS per anar el far, de nou la Coral va tenir un encert fantàstic. S’havia confós i el far estava al riu Hudson, però no pas prop de la localitat de Hudson! Així doncs ja que havíem de desfer el camí, aquesta vegada vam aprofitar per parar al poble que havíem vist anteriorment.

 🔸Rhinebeck

Tot dos coincidim quan ens ho preguntem. Sense cap mena de dubte, Rhinebeck va ser el poble que més ens va agradar. és també el més petit de tots, ja que no arriba als 8.000 habitants, però també és el més bufó. Els seus carrers es caracteritzen per les seves casetes de fusta i totxanes i les botigues molt ben decorades, fent del poble un lloc molt acollidor. Com que ha passàvem del migdia i començàvem a tenir gana, vam aprofitar per dinar aquí.

A la hora de dinar ens va acompanyar de nou una anècdota molt divertida. Vam voler menjar la típica pizza americana així que vam entrar a una pizzeria que feia molt bona pinta anomenada Village (19 E Market St, Rhinebeck, NY 12572). La Coral no va voler pizza i va demanar un plat de pasta parmigiana (ella creia que estava demanant una lasanya) i jo vaig demanar una pizza. Per picar vam demanar un pa amb formatge desfet que a la Coral se li va posar entre cella i cella. En primer lloc ens van portar el pa aquest, que va consistir en una baguet sencera plena de formatge. Seguidament van separar una mica la taula del costat i van posar-hi allà una taula annexa a la nostra. Terror, algú dels dos havia demanat una cosa gegant, així que com que no teníem molt clar quin era el plat de la Coral de seguida vam pensar que qui havia demanat menjar per 20 era ella. L’ensurt final va venir en el moment en que a ella li van portar un plat bastant contundent però de mida bastant normal. Això només podia significar que la taula annexa era per la meva pizza. Efectivament, al cap de poca estona van portar una pizza gegant que ocupava la taula annexa sencera (i això que jo havia demanat la mida petita). En aquell moment vaig entendre perquè la cambrera m’havia preguntat si volia una porció o una pizza sencera. De fet, observant els altres clients nosaltres érem els únics que havíem demanat una pizza complerta.

Tot i fer un esforç inhumà i per molt bona que estigués la pizza, només vam aconseguir menjar-nos la meitat. Sort doncs que la cambrera no va tenir cap problema en guardar-nos la pizza dins d’una caixa per emportar, així que va acabar sent el nostre sopar (allà encara deuen riure dels pobres catalans despistats que van demanar menjar per 20).

🔸Esopus

Desprès d’acabar de passejar pel poble ara sí vam posar rumb directes al far de Esopus Meadows Lighthouse, a Ulster Park (localitat d’Esopus). Tot i fer tantes voltes l’espera va valdre la pena ja que les vistes des d’on es veu el far són precioses. És un lloc encantador que molt poca gent coneix i on vam estar pràcticament sols tota l’estona gaudint de les meravelloses vistes.

A més, l’equivocació al fer la ruta fins a Hudson ens va permetre descobrir pobles que no havíem escoltat mai abans i que van ser una part màgica del viatge, per la qual cosa recomanem moltíssim anar per la ruta 9 fins a Hudson, no tant pel destí (que també ens va agradar descobrir) sinó sobretot per tot el que hi ha pel mig: pobles bonics, paisatges encantadors i cases de pel·lícules americanes que ens va tenir fascinats durant tot el trajecte. Si us agrada conduir no dubteu en descobrir aquests racons que es troben molt a prop de NYC.