Tres platges de Creta per somiar despert.

A l’entrada on parlàvem del nostre viatge a Creta ja us vam dir quines van ser les platges que vam visitar durant la nostra visita a l’illa, però per tenir-ho de manera més directa, us deixarem a continuació una explicació i unes imatges d’elles.

Quan ens documentàvem abans de fer el viatge per escollir quines platges anar a veure, en vam trobar un munt… no és d’estranyar, ja que Creta és una illa molt extensa. Finalment vam reduir la llista a les tres que per situació ens van fer més el pes, doncs les dues primeres estaven a prop de Malaxa, a Chania (on dormíem).

🔸1) Seitan Limania:

Ja la teníem a la llista, però el fet de que fos la primera platja que l’encantadora propietària de l’apartament ens recomanés, va fer que el mateix dia d’arribada decidíssim visitar-la. Es troba a la part nord est de la península d’Akrotiri, a prop de Chania. El camí en cotxe dura uns 43 minuts… i és que tot i estar bastant a prop, les carreteres i els camins cretencs ja ho tenen això, són una mica “camins de cabres”. De fet, a la mateixa platja us trobareu amb cabres prenent el sol igual que els banyistes, que per altra banda, cal dir que la majoria són gent autòctona. Que sigui tant poc coneguda la fa molt atractiva, però cal tenir en compte que això també afecta al nivell de que no tingui cap servei (recomanable anar preparats amb aigua i menjar si voleu estar-hi molta estona).

Quan arribeu al lloc on es deixa el cotxe, haureu de baixar fins la platja a peu per uns penya-segats, així que millor anar ben calçats. No es tracta d’un camí difícil ni de molt desnivell per això, i us assegurem que quan pugueu tirar-vos de cap a la transparentíssima (i freda) aigua, haurà valgut la pena tot esforç!

🔸2) Elafonisi:

Una altra platja impressionant i que creiem important visitar. Es tracta d’una de les platges més conegudes de Creta, ja que les seves aigües cristal·lines i la seva sorra de color rosa ha fet que obtingui una gran fama. El color de la sorra es deu a les diminutes petxines que es fusionen amb ella i al seu ecosistema marí. Al contrari que la platja anterior, aquesta és una d’aquelles on pots anar caminant fins a la fi del món, que no acabarà mai de cobrir-te. És molt extensa, i si hi aneu d’hora podreu gaudir-la estant gairebé sols. Tot i així, quan comença a venir gent, tampoc resulta angoixant degut a la seva dimensió.

A Elafonisi hi podeu trobar para-sols i hamaques, així com algun petit “xiringuito” on prendre o comprar alguna cosa.

Per arribar a l’aparcament, que és gratuït, des de Chania es triga més o menys una hora i mitja per una carretera estreta i mal asfaltada. Un cop aparcats, la platja està a dos minuts caminant.

🔸3) Balos Beach:

Tot i que les dues platges que us hem mencionat ens van semblar precioses, cal dir que la nostra preferida i la que ens va robar el cor va ser la platja de Balos, situada al nord-oest de Falasarna. La Balos Lagoon és una platja llarga de sorra blanca i aigües turqueses que es troba entre el Cap de Gramvousa i el de Tigali. A nosaltres ens sembla la definició de paradís, vaja. Us deixem unes imatges per a que ho jutgeu vosaltres mateixos.Per arribar-hi s’hi pot anar amb ferry des de Kissamos o amb cotxe, que és com hi vam anar nosaltres. Des de Chania hi ha una bona estona: Una hora i vuit minuts segons Google Maps i 52 km. Els últims 7,8 km del trajecte es fan per un camí de terra de corbes i, de nou, moltes cabres (literalment). Degut a que la zona és patrimoni i reserva natural, cal pagar 1 € per persona si s’hi vol accedir en cotxe, i no es pot anar a més de 30 km/h, per tal de preservar l’estat del camí i contaminar menys.

Un cop aparcats, per arribar a la platja cal baixar 2 km de pista, que tot i no ser de difícil accés, de nou recomanem anar ben calçats.

En aquesta platja també hi ha para-sols i hamaques que pots llogar (2 hamaques i un para-sol per 9 € al juny del 2018), tot i que també es pot plantar la tovallola a la sorra directament.

Nosaltres vam anar-hi bastant d’hora al matí… sobre les 9 i mitja ja vam sucar els peus a l’aigua. Potser tampoc cal anar-hi tan aviat, però us ho recomanem si voleu veure-la quasi per vosaltres sols! A més, quan ja marxàvem (cap a les 12:30 h) recordem que el camí de baixada es veia bastant transitat i el pàrking estava saturat, amb cotxes aparcats fins i tot a la vora del camí abans d’arribar a l’esplanada d’aparcament.