Diaris de viatges,  Europa,  Itàlia,  Verona

Verona: On els Montesco i els Capuleto.

Tal i com va dir en Pere a l’última publicació, durant la nostra escapada a Milà vam dedicar un dels dies a veure la ciutat de Verona. Només veure la ciutat que ens va tocar amb Drumwit, vam començar a buscar quins llocs propers amb encant ens agradaria visitar. Alguns amics en van recomanar llocs com el Llac de Como, Bèrgam, Brescia, Pàdua… segur que tots aquests llocs són preciosos i dignes de ser visitats, però nosaltres ens vam acabar decantant per la ciutat de Romeu i Julieta: la preciosa Verona.

El mateix dia de saber el destí, només arribar a casa, vam començar a mirar com arribar-hi i vam agafar els bitllets de tren. Sortiríem de l’estació Central de Milà a les 08:25 h del matí i a les 10:15 h arribaríem a Verona Porta Nuova. El trajecte durava doncs poc menys de dues hores. Per tornar vam desfer el trajecte, sortint a les 19:45 h i arribant a les 21:35 h a Milà. Cada bitllet de Trenitalia ens va costar 12,75 €, així que el cost total de l’anada i la tornada van ser 51 € (25,50 € per persona).

Així doncs, ens va tocar matinar per anar cap a l’estació de tren. L’estació és prou gran i et pots distreure entre botiguetes i cafeteries. Nosaltres una mica més i ens perdem, però per fi vam arribar a les andanes, on el nostre tren ja ens esperava. Val a dir que vam estar a punt de perdre el tren, ja que era absolutament necessari que compréssim alguna cosa per esmorzar (cafè i croissant per endur) per a poder fer el trajecte sense cap incident. Vam entrar al vagó quan la porta ja feia el “Pi, pi, pii” de que es tancava, després de fer els 100 m llisos des de la cafeteria.

img_1134
El culpable de que estiguéssim a punt de perdre el tren.

Un cop a l’estació de Verona, vam caminar cap al centre de la ciutat (beneït Google maps!) i vam llogar una bicicleta per cadascú amb el servei Verona Bike, el qual és molt semblant al Bicing de Barcelona. Per poder-lo fer servir durant un dia has d’enregistrar-te via mail (sort dels smartphones) i pagar 2 € en targeta o Paypal. Un cop fet, t’envien unes credencials i una clau per a poder agafar bicis a tots els punts d’estacionament que tenen per la ciutat. Pots fer servir la bici durant 2 hores seguides, després l’has de deixar en algun dels punts durant un mínim de 10 minuts i, seguidament, pots tornar-ne a agafar una altra, al punt on l’has deixat o a qualsevol altre. A nosaltres ens va encantar veure la ciutat d’aquesta manera, ja que vam poder anar a molts més llocs o, si més no, d’una manera més ràpida i divertida que anant a peu. Molta gent ens parava per preguntar-nos on eren aquestes bicis i com es podien agafar.

Durant el nostre dia a Verona ens ho vam prendre tot amb molta calma, la veritat, ja que teníem prou hores per veure tot el que volíem i prevalia el passar-ho bé que el veure tots els llocs turístics. Vam passejar per la Plaça Bra, vam visitar l’arena (l’amfiteatre romà), el carrer Mazzini, el carrer Capello, la Casa de Julieta, la Plaça de les Herbes (on hi feien un mercat), el Duomo de Verona, el palau de la Raó, el pont Castelvecchio i el mirador de Castel Pietro.

img_1147
img_1214
IMG_1201
IMG_1177
IMG_1179
img_1185
img_1246
img_1309
img_1281
img_1361

El lloc turístic que era obligat tot i que ens va decebre una mica va ser la Casa de Julieta, però no per desencant del lloc, sinó per la gentada que hi havia. Semblava impossible però al final, amb molta paciència, vam poder tenir foto al famós balcó, emblema de la ciutat. Comentar-vos que l’entrada per veure la casa són 6 € i que dins hi trobareu la decoració i mobiliari típic dels segles XVI i XVII. Com a curiositat, cal mencionar que sembla ser que el balcó es va construir posteriorment, essent afegit a l’edifici per representar millor l’obra de Shakespeare… com ens agrada l’amor romàntic, oi?

img_1149
IMG_1154
img_1160
IMG_1172
img_1360

Per dinar, descansant una mica de pizza i pasta, vam menjar sushi en un restaurant d’aquests que demanes tant com vols de carta per molt bon preu. Després vam creuar el pont Castelvecchio i vam anar al que ens va agradar més de tota la visita: el mirador de Castel Pietro. De debò, les vistes des d’aquí dalt són una preciositat, val totalment la pena pujar les escales infinites sota el sol d’agost per poder gaudir del paisatge. Parada obligada!

img_1312
img_1347
img_1338
img_1351

Verona ens va enamorar totalment… crec que els dos estem d’acord en que la cirereta del viatge a Milà va ser poder visitar aquesta preciosa ciutat. Va ser cansat, sí, perquè el viatge en tren i tant pedalejar tot el dia (vam aprofitar les bicicletes fins l’últim minut, veient les zones més boniques i també les més poc turístiques de Verona) esgota. A l’hotel vam arribar-hi rebentats, però no canviaria per res el dia que vam passar.

La veritat és que ens sembla que la majoria de les ciutats italianes tenen un encant especial. Tant de bo algun dia puguem fer una ruta per diferents punts del país i puguem tornar a aquesta màgica ciutat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre protección de datos Ver más

  • Responsable Coral Majuelo Recoder .
  • Finalidad Moderar los comentarios. Responder las consultas.
  • Legitimación Tu consentimiento.
  • Destinatarios Siteground.
  • Derechos Acceder, rectificar y suprimir los datos.