Via ferrada Roca de la Creu: perfecta per novells.

Ens encanten les vies ferrades! Segur que si ens coneixeu ja us ho hem dit alguna vegada. Per falta de temps no n’hem fet tantes com voldríem… però una vegada a l’any ens agrada fer-ne alguna de nova. Aquest cap de setmana va ser el torn de la via Roca de la Creu. La Roca de la Creu és una muntanya de 998 metres que es troba a tocar del nucli urbà de Ribes de Freser, a la comarca del Ripollès. Ens sembla que és una via idònia per aquells que sou novells o us esteu iniciant en aquest món, ja que està molt ben equipada.

ℹ️Dades d’interès i fitxa tècnica:

• Dificultat: K2-K3
• Accés: 10 min.
• Temps recorregut: 45 min.
• Tornada: 35 min.
• Desnivell total / camí equipat: 218 m. / 150m.
• Longitud total / camí equipat: 2,2 km. / 350 m.
• Longitud camí equipat: 350 m.
• Desploms: 2
• Ponts: 2
• Orientació: Sud

🎒Material necessari:

• Arnés
• Casc
• Dissipador
• Vaga de descans
• Bon calçat

També podeu portar guants, tot i que nosaltres no en solem dur mai.

Com sempre, tot el material el lloguem a Camp Base C-17. Botiga imprescindible per tot amant de la muntanya.

📍Com arribar-hi:

Nosaltres vam sortir des de l’Ametlla del Vallès, així que vam prendre la C-17 direcció Ripoll i vam agafar la N-260, passant per Campdevànol abans d’arribar a Ribes de Freser. El trajecte en cotxe va ser de 85 km i vam durar una hora aproximadament. Un cop arribeu podeu aparcar pel centre, però vigileu de no posar-vos a cap dels llocs de càrrega i descàrrega si no voleu una multa. Nosaltres vam trobar un lloc gratuït a l’altra banda del riu i molt a prop de la Plaça del Mercat.

Des d’aquesta plaça seguim a l’esquerra cap al Carrer Major fins l’Església de Santa Maria. Un cop passada aquesta, tombem a la dreta i pugem unes escales que ens porten al carrer de la Bonavista. Anem primer cap a l’esquerra i es poden veure unes escaletes, una mica amagades, que pugen cap a la dreta fins al camí d’inici que ens durà a la via. Aquest camí està indicat amb un cartell.

🧗Recorregut:

Al arribar al punt inicial de via ferrada ens posem tot l’equip (sobretot el casc, sempre!) i comencem a fer el primer tram de la via, que en un principi en sembla potser massa equipat i sense gaire dificultat.

Arribem fins a una primera esplanada on hi ha uns focus per il·luminar la roca a la nit. Seguim amunt fent el primer  mur, on ens trobem el primer  tros que ens sembla un pèl més complicat, amb un petit desplom. Seguim cap amunt fins a la Creu, fent un altre desplom sense massa dificultat. Un cop arribem a la Creu, resseguim un tros de carena per fer  una petita ascensió fins un pont de fusta, al qual anomenen erròniament pont nepalí. Tornem a fer la pujada i flanquegem el mur cap a la dreta per un camí amb  peces  de fusta i plataformes on posar els peus. Seguim flanquejant un tram més fins que arribem, ara sí, a un pont nepalí, on realment acaba la via ferrada.

🧗Camí equipat del Castell de Segura:

Tant bon punt s’acaba el pont nepalí, se’ns presenta l’opció d’acabar la via i tornar cap a Ribes de Freser o seguir cap amunt a través del camí equipat del Castell de Segura. Us recomanem fer-lo, ja que la via ferrada és una mica curta i amb aquest camí es complementa una mica més. Es tracta d’un camí no molt destacable, que puja fàcilment per la carena amb unes grapes i una presa d’escalada de color vermell. Arribem  ràpidament al punt més atractiu del camí: un pont tibetà de quasi 20 m i situat a poca alçada. Seguim pujant una mica més per la carena fins arribar a un tram fàcil on quasi no és necessari lligar-nos a la línia de vida.

🥾Retorn:

Un cop s’acaba el cable de vida ens podem desequipar i començar el retorn cap al cotxe. El camí de retorn, que comença fent una mica de pujada, està indicat amb unes marques de color blau i ens fa travessar un tros de bosc. Pocs minuts després, comencem ja el descens per un camí que acaba arribant al carrer Cerdanya de Ribes de Freser, on trobem una font d’aigua potable que ens sap a glòria.

Com sempre, us recomanem que, si mai heu fet una via ferrada la feu amb algú que en sàpiga o hi tingui experiència. Cal dir que la via  està molt equipada i, en algun moment que ens pugui semblar que no ho està, el tipus de roca, molt  agraïda, ens facilita el fet de fer la via accessible. És important també mencionar que aquesta via compta amb molts punts d’escapatòria en diversos trams,  en cas  de que  algú  no es vegi en cor de seguir endavant o passar pel pont tibetà.

Us la recomanem  molt tant si sou principiants com si ja sou assidus a les vies ferrades. La zona on es troba és perfecta per combinar la via amb una excursió a Núria, així que ja teniu el dia fet! Us hi animeu?