Agost mallorquí.

L’estiu del 2017 li va tocar escollir viatge a en Pere, ja que (almenys de moment) cada estiu un dels dos escull el destí. L’any anterior havíem anat a Malta, el qual va ser un viatge genial. Ell però és un enamorat de les Balears i, com jo només coneixia Menorca de quan hi vam anar, pel nostre primer viatge, li va fer il·lusió ensenyar-me la preciosa illa de Mallorca.

Així doncs, vam volar cap a l’illa el dia 17 d’agost ben d’hora, arribant al destí abans de les nou del matí. Vam recollir el cotxe de lloguer, un Fiat 500 moníssim de color blau barrufet, i vam fer camí cap a Alcúdia, on havíem reservat un apartament molt bufó via Booking (Margalida’s Beauty). Primer vam voltar i esmorzar per Alcúdia i ens vam posar còmodes a l’apartament, seguit d’anar a fer la compra al súper pels dies propers. A la tarda vam anar a veure la platja del port d’Alcúdia, que estava a petar de gent i turistes i ens vam banyar a una platja de pedres desconeguda que vam trobar molt a propet de l’apartament. Tot seguit, vam anar al Cap de Formentor per a veure-hi la posta de sol, la qual vam començar a veure des del far, però, canviant d’idea, vam fer una mica de cabres i vam veure-la molt millor (i sols, que semblava impossible amb la gentada que hi havia anant cap al far) des dels penya-segats del voltant de la carretera.

El nostre segon dia a Mallorca ja vam anar a per l’artilleria pesada: vam visitar en un mateix matí el Caló des Moro (a la qual ens va costar una mica arribar, ja que ens vam perdre una mica) i Es Trenc, dues platges que semblen ben bé un paradís. Per anar a aquesta primera platja (visita obligada) cal aparcar el cotxe i caminar una mica. Nosaltres vam aparcar el Fiat davant de la casa d’uns senyors molt simpàtics, que ens van dir que ens vigilarien el cotxe i que ens van recomanar una altra platja on valdria la pena anar (per la qual no vam tenir temps, però que ens apuntem per quan hi tornem!). A la tarda vam visitar l’antiga ciutat romana de Pollentia sota un sol de justícia i vam anar a prendre alguna cosa a l’encantador poble de Pollença. Al vespre vam tornar cap Alcúdia i vam fer un volt pel port.

El tercer dia pel matí vam passejar ben d’hora per la platja d’Alcúdia i vam anar a Cala Gat, una cala preciosa que ens havia recomanat una amiga. Era molt d´hora quan vam arribar-hi i per sort no hi havia gaire gent. Es tracta d’una cala molt menuda, per la qual cosa, tot i que no la visita tanta gent com, per exemple, les que vam veure el dia anterior, s’acaba omplint en les primeres hores. Després de dinar vam visitar Portocolom i Artà, un poblet blanc i preciós on vam passar una bona part de la tarda, ja que ens va encantar.

L’endemà va ser un dia més tranquil… recordem algunes anècdotes bones, sobretot d’aquest dia. Pel matí vam anar a les coves del Drach, que ens van semblar precioses. Si hi aneu, porteu les entrades comprades des de casa, que us evitareu moltes cues! Per la tarda, havent dinat, vam decidir visitar la Cala de Banyalbufar, tal i com ens havia recomanat un amic d’en Pere, la qual va ser un desencant enooooorme! Després de fer tot el camí, ja que quedava més aviat lluny, i patint perquè estàvem a punt de quedar-nos sense benzina, arribem a una espècie de platja artificial que constava en una plataforma: sense sorra, sense pedres, sense res! Una plataforma on plantar la tovallola, si tens sort. L’aigua a més, petava molt fort, així que ni tan sols tenia les aigües transparents que tant ens enamoren de ses illes… Sortint de la platja va arribar l’autèntic patiment. El cotxe s’estava quedant sense benzina. La situació va ser preocupant fins a tal punt que ens va deixar de marcar els km que podíem fer per indicar que el nivell de benzina era molt baix. Després de tota la pujada suant, la baixada la vam fer gairebé sense frenar, i, evidentment, sense trepitjar una sola vegada l’accelerador. Així vam aconseguir arribar pels pèls a una benzinera. Amb la tranquil·litat de tenir ja el dipòsit ple, vam parar a un poblet proper anomenat Esporles i vam entrar al bar més ple de gent, que segons el cartell exterior es deia Bar Deportiu, a prendre l’únic que posava a la pissarra que tenien al carrer: “tenim granitzat d’ametlles”. Ens va semblar deliciós! Seguidament vam visitar Valldemosa, que també ens va semblar espectacular, tot i que hi havia molta gent (en aquest poble vam comprar l’imant de la nostra nevera).

El nostre cinquè i últim dia a Mallorca també va ser tranquil. Per començar, vam acabar de veure el centre d’Alcúdia pel matí i vam anar cap a Palma, per veure bé la ciutat. Aquí, a part de voltar pel centre, vam visitar la catedral, els banys àrabs  i vam quedar-nos a les portes del castell de Bellver, ja que al ser diumenge estava tancat. El dinar el vam fer en un restaurant molt cuco i cèntric i vam tancar el viatge menjant un geladet, tradició dels nostres viatges d’estiu.