Atenes: calorosa i caòtica.

El mes passat us parlàvem del somni que vam viure aquest estiu a Creta, on cada moment va ser impressionant en tots els sentits, oi? Doncs bé, ara toca la segona part del viatge, quan vam fer parada a Atenes, on hi vam passar dos dies més la tarda del dia d’arribada. El vol d’Heràklion a Atenes el vam fer amb una companyia lowcost anomenada Volotea i va ser ràpid i sense incidències.

Al aterrar a la capital grega i començar a mirar com havíem d’arribar a l’apartament van començar els mal de caps (en aquesta ocasió anàvem zero preparats)… Al cercar l’apartament d’Atenes, una de les coses que vaig creure requisit era que estigués a prop de la plaça Syntagma així que, sabent això, en Pere va buscar un apartament que ens agradés prou i complís aquest requisit. L’escollit va ser un apartament súper mono que ens va enamorar des de que vam veure les fotos de la paret de pedra del menjador i l’habitació (el podeu veure aquí). No vam mirar res més, total, entrava al nostre pressupost, era xulíssim i a prop d’on volíem… perfecte!

Fins que al buscar com arribar-hi vam descobrir que la ubicació no era la que crèiem i que estava bastant allunyat de la zona cèntrica, concretament a una hora i tres minuts caminant, segons Google maps. Per anar-hi de fet, la via més ràpida era agafant el metro i un autobús, resultant un trajecte de 30 minuts. No ens ho podíem creure… si quan ho vam buscar pensàvem que era a prop del centre, com podia ser tanta diferència? Vam fer mig camí de morros l’un amb l’altre per no haver buscat bé l’apartament. Al sortir de la parada de metro es va posar a diluviar de mala manera i ens vam aixoplugar a una cafeteria durant més de mitja hora, molls, enfadats i cansats fins que, veient que no parava de ploure, vam decidir anar a buscar l’autobús sota la pluja, carregant les maletes i amb l’aigua fins als turmells (va ploure una barbaritat… sort que ens vam posar les xancles).

Per fi vam arribar a l’apartament, on ens va rebre la propietària i ens el va ensenyar. Val a dir que la relació qualitat-preu era molt bona i que l’apartament era una monada. Ens vam adonar que a Atenes hi ha dos carrers que es diuen Apostolou Pavlou, i que un d’ells està al centre i l’altre al barri d’Agios Dimitrios, on era l’apartament… ja és casualitat! Com que l’apartament ens va agradar molt, vam decidir no veure-ho com a un punt negatiu i anar a fer un tomb per trobar algun súper on fer la compra, ja que alguns àpats els faríem a casa. El barri es veia molt residencial i tenia bastantes botiguetes i locals gens turístics. El primer súper al que vam entrar ens va sorprendre per la poca quantitat de productes que tenia. Les estanteries estaven quasi totes buides! Abans de comprar-hi res (l’únic que podríem haver comprat allà era una pizza i un paquet de galetes… no hi havia RES!) vam decidir mirar a algun altre lloc i el proper supermercat ja vam poder trobar-hi coses. Fins i tot tenien cervesa Estrella Damm. Ja amb la compra feta, vam posar-nos còmodes, vam fer el sopar i vam veure una peli i planificar l’endemà.

El primer dia el vam dedicar a veure l’acròpoli, que ens va encantar tot i que hi hagués tant de turista. A part, vam veure alguns llocs del centre i vam dinar menjar grec en un restaurant proper a l’acròpoli que ens va agradar bastant. Per la tarda vam anar a veure l’estadi de l’equip de futbol Panathinaikos, que estava tancat i només vam poder veure per fora i visitar la botiga. Allà en Pere es va comprar una samarreta tirada de preu, ja que estaven fent un canvi de sponsor i pel que semblava, volien treure’s l’estoc del material de la temporada abans de portar el nou gènere.

L’últim dia vam llevar-nos més tard i vam preparar les maletes. L’apartament el vam deixar al matí i per sort, vam trobar unes consignes al costat de la plaça sintagma on poder deixar les maletes  per 3 euros al dia. Vam seguir voltant pel centre, vam dinar, vam anar a veure un parc d’on ens van fer fora perquè feia vent (¿?) i vam anar l’estadi Panathinaikó.

Visitar el centre i els llocs culturals d’Atenes ens va agradar molt, però crec que els dos dies sencers se’ns van fer llargs. Durant massa estona no sabíem on anar ni què fer, i amb la calor que feia només teníem ganes de descansar a algun lloc on s’estigués ben fresquet… malgrat que pequéssim de guiris, vam passar molta estona a un Starbucks, fent temps, rient i xerrant, tot allargant el cafè!

A la tarda ja vam recollir les maletes i vam anar cap a l’aeroport,  que ens va semblar un desastre total. La part de fora, abans de passar el control, és molt moderna i té un munt de botigues, però un cop passes pel control l’aeroport és caòtic: a mig fer, en obres inconcluses i sense quasi cap servei. Hi havia tres bars, dels quals només un estava obert i un duty free que estava tancat. Amb la tornada vam tenir mala sort i Vueling va enrederir el nostre vol 5 hores, així que vam arribar a Barcelona a les tantes de la matinada i baldats.

Així doncs, aquest viatge va tenir dues parts diferenciades: l’idíl·lica i perfecta estança a Creta i el desordre i desastre d’Atenes. Per sort, de tots els viatges acabem traient-ne bons records i conclusions, ja que anar junts al cap i a la fi és el que més ens agrada.

D’Atenes ens quedem amb els riures, les visites culturals, les cariàtides de l’Erectèon, els gatets i les estones de fugir de la calor passant l’estona junts a cafès i bars. En recordarem la mala bava de la gent, tant diferent al caràcter dels cretencs, l’horrible aeroport i les hores d’espera i que, si haguéssim de tornar, amb un dia per veure els llocs importants de la ciutat ja en tindríem prou.