Creta, l’illa somiada.

Ja fa uns dies que tenim ganes d’escriure sobre el nostre viatge fort d’aquest estiu passat. Aquest estiu em tocava a mi escollir i (si alguns em coneixeu sabeu que em perd la història clàssica) ja feia molt que li deia en Pere que tenia ganes de veure Grècia. Ja hi havia estat amb el meu pare feia uns anys, però en un viatge de creuer que ens va donar poc temps per gaudir de cada illa i ciutat. Així doncs, ja amb la idea clara vam fer cerca sobre les illes gregues per veure quina podíem visitar. No volíem Santorini ni Mykonos perquè pel boom que han tingut últimament pensàvem que estarien a petar de gent, així que al final ens vam decantar per la preciosa Creta.

El viatge va constar en uns dies a Creta i, posteriorment, tres dies a Atenes. Al post d’avui parlarem exclusivament de Creta, que realment va ser la joia del viatge.

El nostre vol sortia a les 00:05 h del Prat, per la qual cosa vam arribar a una hora malaltissa a Heràklion… a les 4:10 de la matinada baixàvem de l’avió. De totes maneres, fins a la zona de Chania, on hi teníem l’apartament, hi havia una bona estona en cotxe (és una illa gran i les distàncies d’un punt a un altre solen ser molt llargues). Aquest per cert, el vam llogar amb una empresa local que recomanem molt: Anna Cars. Econòmic i molt bon servei! Només sortir del mini aeroport ens esperaven (a les tantes, recordem l’hora) amb un cartell amb el nostre nom. Pagues el preu que et diuen des d’un bon principi, enlloc de fer servir la tàctica de moltes altres agències d’aquest tipus, on et diuen un preu molt baix i després te l’inflen amb assegurances i excuses.

Com a curiositat… si aneu a Creta veureu que a molts llocs quan pagueu alguna cosa, les persones que us estiguin atenent es posen els diners a la seva pròpia cartera. Això ens va sobtar el primer cop al veure-ho al lloc on vam llogar el cotxe, però després d’estar a algun bar i restaurant, vam veure que és una pràctica habitual.

Ja a la carretera vam veure que els cretencs condueixen com si fosin Kamikazes. Les carreteres són d’un dubtós asfaltat i ens vam endur més d’un ensurt, ja que tenen la costum d’avançar-te sempre encara que les carreteres siguin d’un carril o siguin de doble direcció. De fet, per ells és normal i quan no volen córrer gaire o veuen que un cotxe els vol avançar, s’enganxen el màxim al lateral de la dreta per a que els vehicles puguin passar.

A Chania vam arribar-hi a l’hora d’esmorzar, així que vam fer un mos per la ciutat i una volta pel port abans de posar direcció cap a l’apartament. Aquest es trobava a Malaxa, a uns 15 minuts en cotxe. L’apartament Panos Village en aquesta ocasió va ser un gran encert… la situació era immillorable, amb unes vistes espectaculars i una piscina xulíssima. Si bé l’apartament en sí era normalet (les estances) la situació feia que valgués la pena dormir allà. A més, la relació qualitat preu va ser genial i l’atenció de la propietària de 10. Només arribar i presentar-se, ens va portar cafè grec acabat de fer i una plata de fruita fresca boníiiissima!

El primer dia vam anar a la platja de Seitan Limania, la qual és una caleta preciosa on per arribar-hi cal anar amb cotxe per una carretera molt estreta i baixar per un camí de pedres a peu. Literalment és una cala de cabres, ho podeu veure a les fotos! Ens va encantar i tot i que l’aigua estigués més aviat fresqueta vam gaudir com “ballenatos” bebès tirant-nos a la transparentíssima aigua. Al vespre, després d’arreglar-nos una mica, vam tornar a Chania per veure la ciutat i passejar pel port venecià de nit. Vam sopar a un restaurant que deu triomfar com el Colacao, perquè estava pleníssim de gent, anomenat Tamam (49 Spyridonos Zambeliou), que ens va agradar bastant.L’endemà al matí vam anar a una altra platja de somni: Elafonisi. Es caracteritza per ser una platja d’aigües cristal·lines i de sorra clara, amb un toc rosat, ja que amb la sorra s’hi fusionen un munt de petites petxines que li donen aquest color. Vam ser els primers o gairebé en plantar les tovalloles (ens agrada arribar molt d’hora per evitar massificacions) i vam passar aquí quasi tot el matí. Cal dir que tot i que hi acaba anant molta gent, al ser una platja tant extensa, no et molesta ningú i tens prou espai personal. A la tarda vam fer camí cap a Rethymo, una altra de les ciutats importants de l’illa. Vam trobar un local que es deia Cul de Sac, i com que ens va fer gràcia vam decidir sopar allà (mentre en Pere veia no recordo quin partit de futbol a les pantalles del restaurant). Vam seguir passejant pel port i pels carrerons de botigues de la ciutat fins que vam tornar cap a casa.

El tercer dia el vam dedicar a veure la zona de la capital. En primer lloc, com de costum, va tocar matinar per anar cap allà i vam visitar el Palau de Cnossos sota un sol inclement (en Pere va adquirir aquí una gorreta de look de guiri 100% però que li va fer molta falta, pobret). Jo vaig estar encantadíssima ja que, tot i que ja hi havia estat al 2010, ara valoro molt més aquestes visites… la vocació segurament. Després de fer la visita, vam anar a Heraklion i vam veure el Museu Arqueològic. Vam passejar pel centre, vam dinar en un lloc que va ser correcte però res fora de sèrie i vam seguir voltant fins arribar al port. Vam tenir la petita odissea de buscar un lloc on ens imprimissin els bitllets del vol fins a Atenes, que era una aerolínia local i al mail deia que no es podien portar al mòbil sinó en paper… ho vam aconseguir a una botiga curiosa, on et veien tant trípodes de càmeres com fundes de mòbil com encenedors i imants de nevera.El nostre últim dia sencer a l’illa va arribar, lamentablement, però el vam aprofitar de valent. Al matí vam anar a la platja de Balos que és impressionant. Si només podeu anar a una platja durant la vostra estança en aquesta illa, aneu a aquesta, és una passada! Està a una bona distància en cotxe de Chania, al nord-oest de Falasarna, i en una reserva natural on cal pagar 1 € per persona per accedir en cotxe. A partir d’aquí ve un caminet de terra i corbes durant uns 30 minuts abans de trobar l’aparcament. Per accedir a la platja des d’aquí cal anar a peu i és una bona caminada, així que penseu en dur un calçat còmode, que vam veure molts insensats amb xancles! A la platja a més hi ha unes hamaques i para-sols que podeu utilitzar per 9 € (dues hamaques i 1 para-sol), però també es pot plantar la tovallola a la sorra i “aparcao”. Aquí si us recomanem anar aviat… nosaltres és cert que vam anar-hi molt d’hora i tampoc vam estar fins les tantes, però quan pujàvem de tornada el camí cap a la platja semblaven les Rambles. Després de dinar ja a l’apartament i de fer un banyet a la piscina, vam tornar a Chania per veure el port venecià per última vegada. Aquest dia vam tastar el Gyros per sopar, una mena de menjar ràpid grec molt econòmic i que s’assembla a un Kebab.

L’endemà la mestressa de l’apartament ens va despertar amb una altra tassa de cafè grec per cadascú i ens va acomiadar. Ja no ens quedava massa estona a Creta, així que vam fer camí cap a l’aeroport que ens duria a Atenes, ciutat de la qual parlarem en el proper post.

De Creta ens quedem amb tots i cadascun dels moments, fent que segons el meu parer hagi sigut un dels millors viatges que hem fet mai. La gent de la illa és amable i hospitalària. Els paisatges són espectaculars. Hi ha història allà on mireu… Ens va sortir tot bastant rodó i en tenim uns records preciosos que estic convençuda que no oblidarem. Si us esteu pensant visitar aquesta illa no ho dubteu, és un somni fet realitat!