Escapades a prop de casa: Un dia a Cotlliure.

Ja feia unes setmanes que teníem ganes d’organitzar una visita al preciós poble de Cotlliure (Collioure en francès). En Pere ja hi havia estat abans, però ens feia especial il·lusió anar-hi junts. El diumenge passat per fi, aprofitant que feia un dia envejable, vam decidir que era la nostra oportunitat.

Cotlliure és un poble pescador del sud de França, a la Côte Vermeille, que se situa a la comarca del Rosselló. Està a menys 30 km de Portbou, l’últim poble coster de Catalunya, així que creiem que és un destí ideal per fer una escapada d’un dia o, si es pot, de cap de setmana, ja que hi ha molta oferta hotelera. Nosaltres des de casa vam trigar 2 h en arribar-hi, cosa que ens sembla poc temps, ja que és el mateix que triguem més o menys, quan anem a passar el dia a Cadaqués. La veritat és que, tot i que sigui més lluny, es fa molt més fàcil arribar fins a Cotlliure, degut a que quasi tot el tram és d’autopista i no s’han de fer carreteres de corbes.

Un consell, sobretot de cara a l’època en que hi aneu: si és temporada alta, matineu una mica i aneu-hi d’hora. La tasca de trobar aparcament sinó, pot tornar-se una odissea… Nosaltres vam arribar al destí a un quart de 12, més o menys, i al ser un diumenge de maig assolellat, vam veure que ja hi havia bastanta gent. Per sort, ens vam quedar a un dels primers aparcaments (de pagament) que hi ha al entrar i vam veure que just un cotxe marxava, però molts altres visitants no van tenir aquesta sort i segur que els hi va tocar fer més voltes.

Ben aviat ens vam plantar al port i vam passejar fins al final de la platja de Port d’Avall, a la qual sembla que no hi arriba tanta gent, ja que acostumen a anar cap a l’altra banda, direcció al far. Vam visitar el cementiri per veure la tomba d’Antonio Machado, on va morir l’escriptor republicà, exiliat durant el franquisme. Es curiós de veure, ja que hi ha alguns visitants que li deixen records i dedicatòries.

Després vam anar al Castell i vam parar per dinar a un lloc que ens va fer molta il·lusió trobar aquí: La Crêperie Bretonne! A Barcelona n’hi ha una on hi anem sovint, ja que les creps que fan són les tradicionals galettes de la Britania francesa (i són molt bones). Segurament no és la més gourmet i elegant, però ens sembla una molt bona opció per dinar alguna cosa bona, ràpida i bé de preu.

La resta de la tarda la vam dedicar a passejar pels carrerons del barri pescador, el Moré, veient totes les botiguetes d’artesania i galeries d’art, que n’hi ha un munt. Vam seure una estona a la platja del costat de l’Església de Nostra Senyora dels Àngels, la icona del poble, veient com més d’un valent ja es banyava com si fóssim a ple estiu. També vam anar fins a la capella de Sant Vicens, on s’hi arriba per una estreta passarel·la d’on una mica més i caiem del vent tant fort que feia. Des d’allà vam anar al far, abans de desfer el camí i tornar-nos a perdre pels encantadors carrerons de colors del poble.

La veritat és que l’estada va ser curta, d’unes cinc hores, però ens va donar prou temps per veure el que creiem més indispensable. Cotlliure és una joia que em va robar el cor des del primer moment que vaig veure la tradicional vista típica de postal, feta a peus del Castell. Crec que és un punt de parada obligat i que és un bon lloc per visitar si es fa un recorregut pel sud de França, però com ja he dit, també em sembla que és un bon lloc per anar només un dia, així com vam fer-ho nosaltres. Estic ben segura que hi tornarem, és un d’aquells llocs que deixa empremta i tenint-lo (entre cometes) a prop de casa, és massa temptador no fer-hi una visita de tant en tant.