Puja i baixa a París (Cap d’any 2017).

L’últim cap d’any va ser realment especial. Per primera vegada ens vam decidir a acomiadar l’any des d’un altre país. La veritat és que en teníem moltes ganes, però estàvem molt limitats amb els horaris de la feina, ja que el dia 31 va caure en diumenge i en Pere treballava el dissabte. Només comptàvem amb el dia 1 com a festiu, així que vam fer una visita flaix a París.

Vam sortir el mateix 31 ben aviat i vam arribar per esmorzar a la capital francesa. Com que sabíem que seria un viatge extracurt, vam haver-nos de relaxar, intentant veure el màxim possible però sense estressar-nos (sobretot jo).

Com que només vam passar una nit fora, en aquesta ocasió vam gastar-nos una mica més en l’hotel, escollint un lloc on, en un viatge de més dies, no ens haguéssim pogut permetre dormir:  l’Hotel Cheiseul Opera.

Durant el dia 31 vam patejar-nos tot el centre per veure els llocs més emblemàtics, com la torre Eiffel, l’Arc de Triomf, el Trocadero, Notre Dame, el barri de Montmartre i el Sacre-coeur… Vam dinar i vam anar cap a l’hotel a posar-nos de gala, ja que havíem quedat amb uns amics que també eren a París per sopar junts i rebre l’any 2018 veient un espectacle piromusical a l’Arc de Triomf. Que quedi clar que si sopeu a París per cap d’any heu de saber que l’àpat us costarà un ronyó, però vaja, nosaltres ho teníem coll avall… De fet, teníem taula reservada des de Barcelona (reserveu prèviament i amb dies d’antelació, que sinó serà impossible). Cal fer constància també, que si el que preteneu és sortir de festa fins que surti el sol, París no és la millor elecció. Si més no, recordem que un cop es van fer les “campanades” (que nosaltres vam fer a la nostra manera, menjant raïm que portàvem enllaunat), el metro es va saturar durant una bona estona perquè tothom volia escampar la boira. En realitat ho vam agrair, ja que l’endemà volíem matinar…

Així doncs, l’endemà vam llevar-nos aviadet per aprofitar el dia. Vam comprar un parell de croissants i dos café au lait per endur, que ens vam cruspir al metro, tot anant a trobar-nos amb els amics de la nit anterior, ja que vam pensar que aprofitaríem i faríem turisme junts. El primer que vam fer va ser dirigir-nos a la Torre Eiffel. Feia un temps terrible, però teníem clar que volíem pujar tant sí com no. Vam anar-hi ben aviat i, gràcies a això, vam fer una cua relativament curta (no crec que triguéssim més de 15 minuts) i vam poder pujar dels primers. El fred allà dalt era horrorós i  queia una pluja fina tant forta que semblava que et tallés la pell, però va valer la pena per veure la ciutat des del cel. Un cop havent baixat, va seguir plovent durant una bona estona, la qual cosa ens va obligar a refugiar-nos a un Starbucks. Quan va parar vam anar a l’Île de la Cité a veure Notre Damm, els carrers del voltant, que tenen molt encant, i una llibreria bastant coneguda anomenada Shakespeare and Company. Després vam dinar una foundie i vam acabar de fer un tomb (parant a menjar també una crepe) fins que ens vam separar.

Poca estona més ens quedava a la ciutat de la llum! De seguida vam anar cap a l’Hotel per agafar les maletes i fer camí cap a l’aeroport que ens tornaria cap a Barcelona, resultant doncs aquesta experiència d’allò més curta i més intensa. Realment ens va agradar molt rebre un nou any fora de casa i potser, més endavant, ho tornem a repetir!