Quan no pots anar a USA: Coves de Can Riera.

Avui aprofitant el sol que ens ha acompanyat només llevar-nos, hem decidit anar a visitar unes coves que havia descobert la Coral per Instagram: les Coves de Can Riera, situades a Torrelles de Llobregat. Inicialment i per raons que encara desconec, la Coral m’havia dit que aquestes coves estaven al costat de Sabadell. Al buscar com bojos per Google maps vàrem acabar assumint que no estava pas tant a prop. Després de recollir a dos amics nostres que ens volien acompanyar, hem enfilat camí cap a aquest poblet situat molt a prop de Sant Vicenç dels Horts. Arribar fins a les coves és força complicat sense un GPS ja que no esta massa indicat i cal travessar tota una urbanització que es troba a les afores del poble. Com a curiositat, tots els carrers d’aquesta urbanització tenen noms de números, la qual cosa encara fa més complicat el situar-se.

Seguint doncs les indicacions del navegador, hem arribat a un punt on no estava permès el trànsit de cotxes. Aquí hem vist que calia seguir la ruta a peu. Hem començat el camí, però la falta d’indicadors seguia sent una constant. On ens hem trobat el primer trencall, una dona molt amable ens ha indicat que ens havíem de desviar cap a la dreta, i després seguir de nou cap a la dreta fins arribar a la baixada que ens portaria directe cap a les coves. Després de fer uns 10 minutets de baixada per un camí inclinat amb un terreny bastant inestable, hem arribat per fi a les coves.

Cal dir que tot i la acumulació de gent sorprenent que hi havia, l’excursió ha valgut la pena. Hem descobert un indret enmig del no res preciós, que ens ha recordat a les corbes de les roques del Antelope Canyon d’Arizona, als Estats Units (per fotos que hem vist), fruit de l’erosió de la pluja i el vent.

Ens hem quedat amb les ganes de veure-ho amb menys quantitat de gent, de ben segur que val la pena apropar-nos-hi entre setmana per gaudir-ho amb més intimitat.

Repetirem? Sí, però de ben segur que no serà en diumenge. Imprescindible visitar-ho en un dia assolellat per aprofitar les tonalitats de les parets amb els rajos de sol i amb un bon calçat, ja que tot i no ser un camí massa llarg, en alguns moments cal grimpar i escalar.