Què veure a Londres en un cap de setmana (de la mà d’una Londoner).

No hi ha res com redescobrir i tornar-te a enamorar de ciutats que ja coneixies i que recordaves amb menys carinyo del merescut. Us ha passat mai? Visiteu de nou un lloc que no us feia ni fu ni fa i aquest us canvia els esquemes totalment. Per mi Londres era això, una ciutat gris que ja havia vist en bastantes ocasions des de l’adolescència i que no em semblava pas tant xula com tothom deia. Reconec que alguns dels factors que feien que la capital britànica “no m’agradés” eren injustos i sense massa fonament, com ara que sempre fa mal temps, que era una ciutat cara i que es menjava malament.

Fa uns mesos però, vaig tenir l’oportunitat de visitar-la de nou i he tornat enamorada del tot! Segurament el fet d’haver tingut una guia Londiner durant tota l’estada ha estat el detonant d’aquest canvi. Un cap de setmana de maig la meva amiga Leti i jo vam volar fins a Londres per visitar una altra amiga que viu allà, que ens va acollir i ens va ensenyar la ciutat. Després de deixar les motxilles a casa de la Marta (coses de no voler facturar i viatjar amb Ryanair), vam començar la ruta:

Vam arribar amb metro (línia negra) a London Bridge per veure el l’edifici Shard, on es pot pujar fins la planta 32 per prendre una copa o menjar, i vam visitar el Borough Market, on també es pot menjar bé i a bon preu perquè hi ha mil parades i restaurants al voltant. Passejant per Southwark, pel costat del riu, vam veure des de lluny el Tower Bridge, la Torre de Londres i l’edifici Walkie Talkie i el Gherkin (el que recorda a la Torre Agbar de Barcelona) fins arribar al Tate Modern, que es pot visitar de manera gratuïta. Al sortir, vam creuar el Millenium Bridge i vam fer parada per dinar una pizza gegant a Homeslice City, un lloc que ens va encantar.

Després vam anar caminant fins a St. Paul’s Cathedral, i vam agafar un bus fins a Somerset House, molt a prop de Waterloo Bridge. Des d’allà vam anar caminant pels carrerons de Covent Garden fins arribar a la plaça que porta el mateix nom, on vam passar una bona estona veient botiguetes i gaudint de l’ambient. Vam passejar fins arribar a un dels llocs que més ens va agradar: Neal’s Yard, una placeta de colorins amb molt d’encant. Vam seguir caminant fins a Leicester Square, travessant China Town fins a Carnaby Sreet. Des d’allà ens vam dirigir a Kingsley Court i vam baixar per Regent Street fins a Picadilly Circus. Un cop allà, cansades de caminar i per les hores que eren, vam tornar a casa en metro. Tot i així, si us queden energies per seguir voltant, la Marta recomana seguir des d’aquí fins a Green Park i travessar-lo fins arribar a Buckinham Palace.

Aquell vespre vam anar a sopar, a prendre unes copes i a ballar, però destaco un dels llocs on vam anar perquè em va semblar molt original. Si us agrada el vi, una molt bona opció per prendre una copa és el Vagabond Wines, un lloc on podeu degustar diferents marques i tipus de vi escollint-lo directament vosaltres des d’uns sortidors. Al arribar et donen una targeta que recarregues amb els diners que vulguis i et serveix per demanar el vi que et vingui de gust des de les màquines dels sortidors.

L’endemà ens ho vam prendre amb més calma, que estàvem mòltes de tant caminar el dia anterior. Aquest dia la ruta la vam fer amb cotxe, que va ser una gran comoditat, no ens enganyarem! Vam sortir tardet i vam posar rumb cap a Notting Hill per anar a Portobello Road. Allà vam fer algunes compres i ens vam entretenir veient les parades del mercat, la típica Notting Hill Bookshop i les cases de colors de Denbigh Terrace (on haureu de fer cua si voleu fer-vos fotos). Vam fer un brunch a The Dayrooms Cafè, i vam seguir voltant pel barri una mica més. Després vam anar a veure per fora St Pancras, l’estació més bonica de Londres, per acabar entrant a Kings’s Cross a pel moment friki del dia, fer cua (mooolta cua) per aconseguir tenir una foto de les tres a l’andana 9 ¾. Som fans de Harry Potter, què hi farem! Després de visitar la botiga del costat, també dedicada a la saga, vam tornar al cotxe per anar al barri de Chelsea on vam anar a prendre el te i a berenar al Peggy Porschen per celebrar l’aniversari de la Leti.

A continuació, vam veure el lloc que més ganes teníem de conèixer. Vam veure cérvols al Richmond Park! Londres té un gran nombre de parcs i tots ells són dignes de visitar, però de tots el que em sembla més preciós és aquest, és com si fóssiu a una altra part del món i no a una ciutat tan enorme. La resta de la tarda la vam dedicar a veure els carrerons del barri de Richmond, que també ens va semblar dels més bonics de Londres. Com ja he mencionat, vam arribar-hi en cotxe, però si voleu visitar el barri podeu arribar-hi amb metro i bus. Per acabar el dia vam sopar a un hindú boníssim que es deia UNA.

L’endemà teníem el vol de tornada a les cinc, així que el matí el vam dedicar a veure Camden Town, dinar per allà i anar amb prou temps a l’aeroport per anar tranquil·les.

Va ser un viatge de retrobada d’amigues genial i realment ha estat gràcies a la nostra amiga Marta, que es va encarregar de que la nostra ruta fos original i que mengéssim súper bé! Si és que és una guia de primera, no només per ser graduada en Turisme sinó perquè es coneix la ciutat com el palmell de la seva mà. Gràcies, Marta! Si voleu els millors consells per visitar Londres no us perdeu el seu Instagram.